Notícies

Autonomia

El camí de l’autonomia o com aconseguir fills autònoms, independents i responsables

Al llarg de la vida els objectius de les persones son diferents, ja que corresponen a diferents períodes del desenvolupament del cicle vital, però l’objectiu general que compartim tots els humans i des de èpoques ancestrals, és la supervivència. Aquest, l’intentem aconseguir de diferents maneres en funció de les habilitats de les que disposem en aquell moment concret de la nostra vida.

Així, quan som uns nadons, la supervivència l’aconseguim mitjançant les altres persones. Som molt vulnerables perquè som molt dependents i amb poca experiència en la vida. És vital, en aquest moment, que algú ens faciliti l’aliment i s’encarregui d’alimentar-nos, ens abrigui, ens netegi, ens mimi, ens toqui, ens dediqui temps. Si ens donen la seguretat que necessitem, ens facilitaran arribar a la següent etapa del cicle vital. 

Durant la primera infantesa és una època clau per l’aprenentatge: ho fem amb facilitat i absorbim coneixement i experiència de l’entorn. Comencem  a tenir les nostre primeres opinions i iniciem el desenvolupament de la personalitat. És interessant tot el que ens succeeix i llavors volem provar-ho tot. No tenim nocions de què és el que s’ha de fer ni el què s’espera de nosaltres, perquè la capacitat de saber què pensa l’altre l’estem desenvolupant, tot just estem provant. És per això que és necessari que l’infant creixi amb el suport d’un adult que faci la funció de guia, és a dir, que li delimiti els límits de manera precisa i concreta i expliqui a l’infant què s’espera d’ell en cada situació. Per molts pares o persones que eduquen als nens, aquesta és una tasca complexa, requereix d’esforç, temps, motivació, amb la qual cosa és cansada. De tal manera que l’adult espera que tot aquest esforç invertit en l’infant, el nen li recompensi a l’adult fent allò que aquest diu o dient un “t’estimo” o “gràcies”.

Aquesta recompensa sovint succeeix, però no sempre és així. Hi ha moments en els que els nens volen fer quelcom diferent al que els hi proposen els adults. I això no significa que “ens prenguin el pèl”, sinó que estan provant els límits i desenvolupant la seva personalitat. I necessiten provar amb l’adult. En aquests moments, l’adult caldrà que s’injecti paciència i aprengui a escoltar el petit/a que té davant, per poder esbrinar si aquell moment és adient per experimentar o bé cal ser pràctics i simplificar. No hi ha respostes màgiques, sinó que hi ha moments per a tots. Els adults no som perfectes, per tant, no sempre triarem de forma adient i això també converteix l’existència humana en més rica.  

Durant la segona infància, el nen ja decideix sobre moltes de les coses de l’entorn, què li agrada i què no. Vol decidir molt, però encara no és autònom en molts aspectes. És una bona edat per fomentar la seva autonomia involucrant-lo en les tasques de casa, en la presa de decisions familiar, que tingui cura de les seves pertinences. Cal que desenvolupi un sentit de la responsabilitat i del compromís clau per a poder entrar amb bon peu a la preadolescència. 

La preadolescència és una etapa on el nen és infant però expressa que vol ser adult, i hem de donar-li la possibilitat que demostri a l’adult que és capaç de fer els primers actes “adults” de la seva història per a que guanyi confiança en si mateix. L’adult és l’encarregat de reconduir-lo pel camí. Li hem de permetre l’equivocació i també l’hem de recolzar en aquells moments en els que no sap com actuar de manera més madura, perquè realment encara no ho és de madur. No és un moment fàcil per ningú perquè les línies dibuixades durant aquests anys es comencen a desdibuixar i es comencen a crear línies que conformen l’espai íntim del preadolescent, la seva individualitat i autonomia. 

L’adolescència és el moment crític, en el que els adults s’han d’acostumar al seu nou rol. L’esforç que havien dedicat durant molt de temps a decidir per al nen, ara han de dedicar-lo a oferir-li un espai de presa de decisions lliure i oferint un suport des de la distància. Per aconseguir la independència, responsabilitat i autonomia respectant la personalitat i les decisions del jove i deixant que s’equivoqui, es frustri, plori, senti emocions de tota mena, però amb el suport incondicional de l’adult que ofereix un espai de seguretat per a aquells moments en els que el jove necessita repòs de la vida o alguna ajuda específica. 

Yolanda Castillo 

Al llarg del mes es recolliran opinions,
preguntes sobre temes que siguin
importants o que despertin curiositat per
vosaltres, desenvolupant pel mes següent
el tema més demanat.
© 2019 - Centre de psicologia Àgora XXI
Passeig Pere III, 56, 1r 3a - 08242 Manresa (BCN) Tel. 938 776 740 - 615 375 510  |  C/ Balmes, 224, 1r 2a - 08006 Barcelona