Notícies

Abús de poder: Bullying

L’abús de poder és una pràctica antiga com el temps. Sempre han existit persones - grans i petites- que presenten conductes agressives o que exploten els punts febles dels altres pel seu profit. No entrarem en la discussió sobre si ara hi ha més violència que abans o si aquesta és més greu, però en els darrers anys s’ha produït un increment de la percepció general de la violència com a problema. Sembla que la societat occidental estigui prenent consciència que aquestes conductes abusives són perjudicials per a tothom, tant per aquell que les provoca, com per al que les pateix, així com per a l’entorn que les permet d’una manera més o menys oberta o encoberta.

En els últims anys s’han anat etiquetant alguns d’aquests comportaments abusius per tal de poder intervenir-hi de la millor manera possible. Un d'aquests fenòmens és el relacionat amb els infants i joves en edat escolar. S’utilitzen diferents termes per designar aquestes conductes de maltractament i victimització per abús de poder que es donen entre ells: Bullying (potser el més conegut), Peer Harassment, Intimidació, Maltractament… Es tracta d’una violència insidiosa, que es va instal·lant a poc a poc, com una nova forma de relació.

Un altre fenòmen que també ha pres molta rellevància en els darrers anys es el mobbing o assetjament moral en el treball, referint-se a l’abús de poder que exerceix la jerarquia o els companys del mateix rang, o fins i tot els mateixos subordinats a un cap. En l’àmbit laboral es tracta d’una violència molt més psicològica que física.

Per desgràcia no són les úniques formes de violència que patim en la nostra societat però son dos tipus que en els últims anys han tingut un important augment en els mitjans de comunicació i en la nostra societat, tot i així creiem que caldria fer una explicació més àmplia. –per qüestió d’espai i de densitat pel lector inclourem en aquest apartat del tema del mes el Bullying, deixant l’exposició del moobing pel mes següent.-

Al final de la descripció afegim llocs de contacte especialitzats (adreces de web, telefons, etc) on us podeu dirigir en cas de que conegueu algú que ho està patint o si vosaltres mateixos us heu sentit identificats, de totes maneres també us podeu dirigir al nostre centre on us oferirem l’ajuda que calgui.

BULLYING o abús de poder entre iguals

  1. Què és?

El noruec Dan Olweus és un dels primers en estudiar el fenomen de la victimització en l’entorn escolar, que ell anomena Bullying. El defineix com una conducta de persecució física i/o psicològica que realitza un/a alumne/a contra un/a altre/a, al que elegeix com a víctima de repetits atacs. Aquesta acció, negativa i intencionada, situa la víctima en una posició de la que difícilment pot sortir-ne pel seus propis mitjans. La continuïtat d'aquestes relacions provoca en les víctimes efectes clarament negatius: descens de l’autoestima, estats d’ansietat i fins i tot quadres depressius, cosa que dificulta la seva integració en el medi escolar i el desenvolupament normal dels aprenentatges.

Aquest terme, bullying, no es refereix a agressions organitzades o espontànies, en les que es busca recíprocament el mal mutu, ni als actes de vandalisme o d’altres comportaments problemàtics que es podrien manifestar d’una manera més o menys oberta en l’entorn escolar. És un tipus de violència que sovint només es manifesta sota la superfície de les relacions observables en l’escola, oculta gairebé sempre per als adults, però ben coneguda per a l’alumnat. Per això és un tipus de violència difícil d’identificar i de diagnosticar quant al seu grau de gravetat, i per tant, també d’eliminar.

Aquests comportaments, que no són nous, es donen en tots els contextos socioculturals, i no únicament en sectors de població marginals, com es podria pensar en un principi.

2. Com es mostra:

El maltractament entre iguals pot prendre diferents formes. Se solen utilitzar les categories següents:
Maltractament físic:
• Indirecte: amagar, robar o trencar coses d’un…
• Directe: pegar, amenaçar amb armes…
Maltractament verbal:
• Indirecte: parlar malament d'algú, fer córrer rumors falsos…
• Directe: insultar, posar malnoms…

Exclusió social:

• Indirecte: ignorar,…
• Directe: excloure, no deixar participar a algú en una activitat…
Maltractament mixta (físic i verbal):
• Amenaçar per intimidar, obligar a fer coses -fer xantatge-, assetjar sexualment…

Pot començar per un detall sense importància, com retreure-li alguna singularitat, posar un malnom i anar passant lentament i de manera progressiva, si l’entorn ho permet, a d’altres actes més greus (riure’s, burlar-se’n, aïllar, rebutjar, insultar, agredir físicament…), finalment la persona assetjada entra en una situació de la qual difícilment pot sortir-ne sense una ajuda externa.
Bàsicament hi ha quatre tipus de protagonistes: l’agressor (bully, pinxo…), la víctima, els companys observadors i els adults.

- L’agressor: pot actuar sol i/o en grup.
- La víctima: sovint es troba aïllada.
- Els companys: és freqüent la manca de recolzament per part dels companys que, en el millor dels casos observen sense intervenir i massa sovint s’afegeixen a les agressions i amplifiquen el procés. Això s’explica des de dues vessants: d’una banda per la por de patir les mateixes conseqüències si fan costat a la víctima (mentre l’agredeixen a ell a mi no em fan res) i de l’altra pel fenomen de contagi social que fomenta la participació en els actes d’intimidació.
- Els adults (pares i mestres), sovint només detecten el problema quan ha pres unes proporcions evidents i sovint greus. Cal tenir en compte que els infants comuniquen més les situacions de risc a pares i mestres, però en el cas dels adolescents el grau de comunicació és notablement inferior.

3. El perfil psicològic dels protagonistes del bullying
No podem categoritzar un perfil psicològic determinat per als protagonistes principals (agressor, víctima) però sembla evident, i diversos estudis ho confirmen, que les característiques, les cognicions socials i les conductes dels agressors, víctimes i agressors-víctimes, poden diferir considerablement.
En el cas de l’agressor, i malgrat existir controvèrsies, es dibuixen dues tipologies:
- Predominantment dominant: amb tendència a la personalitat antisocial.
- Predominantment ansiós: amb una baixa autoestima i nivells alts d’ansietat.
En el cas de les víctimes és més difícil concretar unes característiques psicològiques, però generalment es troben dos tipus de víctimes:
- La víctima clàssica: físicament dèbil, que reforça les actituds de l’agressor plorant, queixant-se manifestant dolor, amb poques habilitats socials. Generalment té pocs amics, i conseqüentment menys protecció dels iguals, i més possibilitats de ser rebutjat.
- La víctima provocadora: pot contribuir a la conducta d’intimidació per ser irritant (ex. hiperactiu), o bé per presentar qualsevol diferència física respecte el grup (ètnia, cos, alçada, vestit…) o maneres de ser o de pensar pròpies i que divergeixen de la majoria

- El tercer grup es categoritza com a agressors-víctimes, és a dir, nois i noies que d’una banda són victimitzats per alguns companys però que al seu torn en victimitzen d’altres. A Catalunya es xifra aquest grup en un 3,5 %.

Adreces i telèfons d’interès:

§ ACAECAT. Asociación contra el acoso escolar de Catalunya. Teléfono 600 67 20 77 acaecat@jfrauca.jazztel.es

§ S.O.S.-BULLYING TLF: 620 489 332 y 609 877 569 (24h) sosbullying@hotmail.com

§ Línea de Ayuda contra el Acoso Escolar (Web del defensor del menor)

§ Fundación ANAR. Ayuda a Niños y Adolescentes en Riesgo. Teléfon del menor 900 20 20 10 (24h)

* Cataluña. Unidad de Apoyo para la Convivencia Escolar (USCE). Su función es dar una respuesta rápida a todos aquellos problemas de convivencia que se den en los centros escolares de Catalunya. Teléfono 93-400-69-68

àgora XXI 


 

Al llarg del mes es recolliran opinions,
preguntes sobre temes que siguin
importants o que despertin curiositat per
vosaltres, desenvolupant pel mes següent
el tema més demanat.
© 2017 - Centre de psicologia Àgora XXI, SCP / CIF: J64116858
Passeig Pere III, 56, 1r 3a - 08242 Manresa (BCN) Tel. 938 776 740 - 615 375 510  |  C/ Balmes, 224, 1r 1a - 08006 Barcelona