Notícies

Abús de poder: Mobbing

1. Què és?

El mobbing o també anomenat psicoterror laboral o assetjament psicològic en el treball és “una situació en que una persona o grup de persones exerceixen un violència psicològica extrema, de forma sistemàtica (almenys, un cop per setmana), durant un temps perllongat (més de 6 mesos), sobre una altra persona en el lloc de treball”.

2. Com es mostra

Descriure detalladament el gran nombre de conductes relatives al mobbing seria una tasca molt llarga i laboriosa. Tanmateix, en podem citar algunes:

§ Accions que atemptin a la dignitat de les persones o a la seva reputació . Aquí s’inclouen injuries, ridiculitzacions contra l’aspecte físic, gestos, veu, estil de vida, creences religioses del assetjat. Insults, crits, difusió de rumors. Es prohibeix als companys que parlin amb la persona en qüestió. De especial rellevància seria en aquest sentit l’assetjament sexual (que inclou la oferta i la violència sexual).

§ Conductes contra el desenvolupament del seu treball . Se l’hi assigna tasques no acords amb la seva qualificació laboral, bé per excés (tasques extremadament complexes) o per defecte (tasques simples, repetitives i rutinàries). Se li dificulta la realització de la tasca ocultant-li informació rellevant per ella, no especificant-li les seves funcions, donant-li ordres contradictòries. Es qüestiona les decisions preses pel subjecte o s’avalua el seu desenvolupament de manera ofensiva.

§ Establir situacions de desigualtat . Afavorint tractes de favor cap a certs empleats.

§ Accions contra l’espai físic de treball . Se l’aïlla de la resta de treballadors dificultant-li les relacions socials i afavorint unes condicions de treball precàries.

3. Fases de desenvolupament del problema

a) fase de conflicte: en tota organització la aparició de conflictes és quelcom lògic i esperable. Normalment aquests es resolen a través de diferents mitjans. Tanmateix, alguns conflictes tendeixen a cronificar-se donant lloc a la segona fase.

b) Fase de mobbing o de estigmatització: es aquí on es desenvoluparan tots els comportaments inherents al moobing. El que en un principi va ser un enfrontament entre dues persones pot convertir-se en un “linxament” de varis cap a un company en particular. Aquesta fase sol durar 1,3 anys per terme mitjà.

c) Fase d’intervenció de la empresa: la empresa intervé per solucionar el conflicte de forma positiva. Tot i que, a vegades, es prenen mesures amb tendència a desfer-se del subjecte (baixa laboral i fins i tot acomiadament d’aquest)

d) Fase de marginació o exclusió de la vida laboral: En aquesta fase s’alterna el desenvolupament de la tasca amb llargs períodes de baixa o s’arriba a l’acomiadament amb una pensió per incapacitat.

4. Quin és l’origen d’aquest fenomen

No direm que parlar de moobing ens sembla quelcom nou, sobretot per la immensa repercussió que està tenint en les ultimes dècades en els mitjans de comunicació i no menys pel vocable utilitzat per denominar-lo. No obstant, el moobing, l’anomenem com l’anomenem, no és quelcom contemporani. El moobing ha existit des del principi de la vida laboral i el podem veure com quelcom inherent a la condició humana, si ens centrem en l’origen d’aquest per innombrables autors. Per molts, el seu origen el busquen en el desig de poder de les persones i en emocions tan bàsiques com la enveja. Però l’assetjament laboral és un fenomen complex, la qual no té sentit sense tenir en compte la organització que el sustenta. Existeixen dos aspectes fonamentals que augmenten la probabilitat d’aquest fenomen:

a) la organització pobre del treball: es a dir, organitzacions amb un mètode de treball i producció pobres, amb absència d’interès i recolzament per part dels superiors, amb carregues excessives de treball i organització dolenta d’aquest, amb aparició de líders espontanis, etc són un caldo de cultiu especial per el fenomen del mobbing.

b) La gestió dels conflictes: des de la direcció tenen lloc dos postures que incrementen l’assetjament. Una de elles és la negació del conflicte i l’altre la participació de la mateixa direcció en aquest.

5. Protagonistes del mobbing

Per tant tenim dos protagonistes : els assetjadors (amb un conjunt de comportaments actius adequats a la seva finalitat) i el assetjat (amb un comportament de tipus actiu o inhibitori).

En oposició a el que en moltes ocasions podem creure, l’assetjament s’exerceix no sols des de un superior a un subordinat, sinó que la direcció pot ser oposada o entre iguals. És a dir, l’assetjament es pot donar en totes les direccions.

D’altra banda, les característiques de la persona objecte de l’hostilitat s’allunya també de la idea que poguem tenir d’ella. Acostumen a ser persones brillants en el seu treball, amb bona autoestima i característiques personals excel·lents (bon aspecte físic, intel·ligents, col·laboradors, etc).

àgora XXI 

 

Al llarg del mes es recolliran opinions,
preguntes sobre temes que siguin
importants o que despertin curiositat per
vosaltres, desenvolupant pel mes següent
el tema més demanat.
© 2017 - Centre de psicologia Àgora XXI, SCP / CIF: J64116858
Passeig Pere III, 56, 1r 3a - 08242 Manresa (BCN) Tel. 938 776 740 - 615 375 510  |  C/ Balmes, 224, 1r 1a - 08006 Barcelona