Notícies

TDAH

El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) és un síndrome conductual que es manifesta amb freqüència en nens y també es diagnostica en adults. Està caracteritzat per distracció moderada a severa, períodes d’atenció breu, hiperactivitat, inestabilitat emocional i impulsivitat.

Segons el Manual diagnòstic y estadístic dels trastorns mentals o DSM-IV: "Sovint, els símptomes empitjoren en les situacions que exigeixen una atenció o un esforç mental sostinguts o que no tenen atractiu o novetat intrínsecs (p. ex. escoltar al professor a classe, fer els deures, escoltar o llegir texts llargs, o treballar en tasques monòtones o repetitives)".

El síndrome va ser reconegut primer en la edat infantil però, a mesura que s’ha aconseguit una millor comprensió, s’ha observat que pot persistir i manifestar-se durant la edat adulta.

MECANISME

Sembla ser que el cervell dels individus afectats mostra una activitat atípica, la qual cosa s’ha demostrat utilitzant tomografia PET . Tot i que no s’ha establert que aquestes diferencies siguin necessariament patològiques . Es postula un dèficit en la acció reguladora (inhibitòria) de certs neurotransmissors ( dopamina y noradrenalina ), a nivell de la cortesa prefrontal y estructures inferiors. El neurotransmissor serotonina també estaria implicat, sobretot degut al seu rol en el control dels impulsos, mediat per la seva acció sobre l’eix mesolímbic - cortical.

CAUSES I FACTORS DE RISC

Es tracta d’un trastorn neurològic en el que s’han proposat factors d’ origen genètic (es a dir, heretat, no adquirit en el curs de la vida) tot i que no es descarta la influencia de factors que actuarien durant la gestació , el part o el desenvolupament infantil. Es sospita especialment de toxines ambientals y alguns estudis, no concloents, apunten per exemple a colorants utilitzats per la industria alimentaria. Tot i que l’origen del trastorn en la actualitat no es vincula a aquestes causes, sí es un fet conegut que la exposició perllongada a agents tòxics pot induir símptomes que mimetitzin els comunament atribuïts a un TDAH (Trastorn per Dèficit de Atenció amb Hiperactivitat).

CLINICA

El TDAH en l’adult es considera com la continuació del trastorn en la infància. Les seves característiques son:

1. Hiperactivitat motora: inquietud motora, incapacitat de relaxar-se, dificultat per persistir en activitats sedentàries (Ex.: veure la televisió o llegir el diari sense aixecar-se per un període de temps prudent).

2. Dèficit de atenció: incapacitat per concentrar-se en una conversa o lectura, distraccions freqüents, oblits freqüents, constant pèrdua d’objectes (Ex.: bitlletera, claus, obliden reunions y dates importants, durant una conversa salten d’un tema a un altre, etc.).

3. Labilitat emocional: canvis sobtats que van des d’ànim normal a depressió o eufòria, arribant fins a excitació, generalment d’hores de duració. aquesta característica genera inseguretat en las persones que els envolten ja que desperta una sensació d’inseguretat pel que fa a la estabilitat afectiva.

4. Temperament explosiu: episodis de pèrdua de control de curta durada en que el subjecte pot témer per la seva pròpia conducta, la qual cosa naturalment interfereix en les relacions interpersonals.

5. Hiperreactivitat emocional: no pot tolerar l’estrès quotidià y reacciona excessiva o inapropiadament amb desànim, confusió, ansietat o ràbia, la qual cosa impedeix un apropiat afrontament dels problemes, el que els porta a tenir dificultat en l’àmbit laboral i en les seves relaciones afectives.

6. Desorganització, incapacitat de completar tasques: poca capacitat per organitzar-se en el desenvolupament del treball; les tasques generalment queden inconcluses, degut a que el subjecte canvia constantment d’una activitat a una altra, el que projecta una imatge que repercuteix en la seva avaluació.

7. Impulsivitat: manifestacions menors inclouen parlar abans de pensar, interrompre les converses dels altres, impaciència y altres accions com compres compulsives. Manifestacions majors son els sobtats inicis i finalitzacions de relacions (múltiples matrimonis, separacions); comportaments temeraris o imprudents que impliquen riscos no reconeguts com a tals per l’individu (ex: despeses de diners desproporcionades, conducció imprudent, etc).

8. Condicions associades al TDAH son inestabilitat matrimonial, menor èxit acadèmic i laboral del esperat per la seva intel·ligència i educació, abús de drogues i alcohol, resposta atípica a psicotròpics, historia familiar de TDAH durant la infància i trastorn de personalitat antisocial.

Un diagnòstic idoni suposa no tan sols la presència dels símptomes (avaluats a través dels criteris normalitzats del DSM-IV o del CIE-10 ), sinó també, com a conseqüència dels mateixos, una pertorbació significativa en àrees importants per la persona, com les relacions familiars, les acadèmiques, les laborables i les recreatives. En la mesura en que el desenvolupament del individu en aquests àmbits es veu deteriorat a causa d’aquest síndrome conductual, la intervenció terapèutica pot ser una aportació decisiva per una millor qualitat de vida .

TRACTAMENT .

Un tractament efectiu pel TDAH acostuma a estar composat per 2 pilars: farmacològic y psicoterapèutic.

Al llarg del mes es recolliran opinions,
preguntes sobre temes que siguin
importants o que despertin curiositat per
vosaltres, desenvolupant pel mes següent
el tema més demanat.
© 2017 - Centre de psicologia Àgora XXI, SCP / CIF: J64116858
Passeig Pere III, 56, 1r 3a - 08242 Manresa (BCN) Tel. 938 776 740 - 615 375 510  |  C/ Balmes, 224, 1r 1a - 08006 Barcelona