Notícies

Reflexió Febrer: La soledat al llarg del cicle vital. Yolanda Castillo

A través d’una proposta que ens van fer, he fet aquesta reflexió, ja que el tema em sembla molt interessant. 

La soledat és l’absència de companyia, per tant, estar sol, només amb un mateix. El significat que li donem més enllà, ja és producte de la pròpia interpretació. Per tant, ni bo ni dolent, senzillament sol. Penso, que la sensació de soledat és sentir l'absència d'una companyia que ens permeti reconèixer la pròpia existència. És per això que podem estar envoltats de gent i tenir sensació de soledat, perquè potser no sentim que aquestes persones ens acompanyin i que no ens acceptin tal i com som. 

També se m’obre un altre qüestió que és la següent: si estar sol és estar amb un mateix, podríem dir que si jo mateix reconec la meva pròpia existència, ja no estic sol. És a dir, no hi ha ningú, no hi ha cap presència, però em tinc a mi. I si tinc la capacitat de adonar-me que em tinc a mi, tinc capacitat per reflexionar davant els interrogants que em pugui plantejar la vida, per tant, puc buscar solucions, puc divertir-me, puc fer el mateix que faria amb algú altre, però amb mi mateix/a. 

Al llarg de la vida, podríem dir que aquesta experiència canvia. Així, quan som nens som força dependents de l'adult, sols no podríem sobreviure. Aquesta presència és necessària fins a la preadolescència, edats en les quals l'autonomia agafa més força. Així, estar poc acompanyat durant la infantesa, és una experiència difícil de pair, perquè és un moment que necessitem una guia, tot i així, es pot seguir, perquè el que importa és la sensació que un té. Un/a pot haver crescut amb poca guia però si sent que en ell/a mateix/a ja hi ha una guia, la soledat no serà una barrera.

En la preadolescència i adolescència la soledat comença a ser suportable, perquè comencem a adonar-nos que necessitem el propi espai per autoafirmar-nos i sovint, es busca. Alhora, en aquesta etapa compartim moments de voler estar amb gent i conèixer gent, guiats per la motivació de descoberta de novetats. És una etapa força ambivalent en soledat i en altres aspectes perquè estem definint la nostra identitat i personalitat. 

En la joventut i adultesa, seguim aquest patró, però sense buscar tan als altres, centrats més aviat en la pròpia vida i les persones més properes.

Durant la vellesa, torna a canviar, ja que ens tornem més dependents per qüestions fisiològiques i tornem a necessitar de la presència d'algú. Tot i que mentre no arribem a aquesta dependència, pretenem seguir sent éssers autònoms que volen companyia quan un la tria. 
Al llarg del mes es recolliran opinions,
preguntes sobre temes que siguin
importants o que despertin curiositat per
vosaltres, desenvolupant pel mes següent
el tema més demanat.
© 2021 - Centre de psicologia Àgora XXI
Passeig Pere III, 56, 1r 3a - 08242 Manresa (BCN) Tel. 938 776 740 - 615 375 510  |  C/ Balmes, 224, 1r 2a - 08006 Barcelona