Notícies
Gilles de la Tourette
La síndrome de Gilles de
El neuròleg francès Gilles de
Els primers símptomes del ST sinicien generalment entre els 7 i els 10 anys i solen afectar amb més freqüència als nois que a les noies.
Els tics són uns moviments bruscs, repetitius, de caràcter involuntari, que poden afectar tant els músculs de cara coll com els de tronc i extremitats. Aquest tipus de tics es denominen tics motors. Quan es manifesten en forma de sorolls incontrolables, vocalitzacions o paraules inapropiades sanomenen tics vocals.
Sovint els tics són lleus, però en alguns casos, els espasmes musculars, els sorolls incontrolables i els trastorns associats causen gran incapacitat, ja que poden interferir en la vida escolar, familiar i professional de les persones afectades. La intel·ligència de les persones amb ST és normal. Sens dubte, el complex quadre clínic i la escassa informació han contribuït que es posi en dubte erròniament la seva capacitat intel·lectual, o fins i tot que els símptomes que presenten siguin etiquetats com a psiquiàtrics.
Els tics augmenten a causa de lestrès, la ansietat i el cansament, i disminueixen durant activitats que requereixen concentració i en les que els afectats tinguin un bon domini. Moltes persones amb ST tenen habilitats especials per la música, el teatre, els esports i el dibuix.
No totes les persones amb el ST necessiten tractament, només en els casos en que els tics o els trastorns associats interfereixen en la vida quotidiana. En aquest cas, el tractament més eficaç pel ST té dues cares: per un cantó, existeixen fàrmacs que disminueixen els tics, tot i que, no els fan desaparèixer completament, i per laltra, la teràpia psicològica que intervé en aspectes com lestrès i la ansietat, les dificultats daprenentatge, els problemes de conducta i limpacte psicosocial del síndrome en lafectat i en la seva família.
Per a més informació consultar pàgina web: www.fundaciotourette.org
Informació extreta de www.fundaciotourette.org
àgora XXI