Notícies

Agorafòbia

Popularment aquest síndrome es coneix com temor a espais oberts, grans, etc però realment la característica essencial de la agorafòbia és la aparició d’ansietat en trobar-se en llocs o situacions on escapar pot resultar difícil o violent, o on, en el cas, d’aparèixer una crisis d’angoixa / ansietat [1] o símptomes similars a la angoixa, pot no disposar-se d’ajuda. Els factors que donen origen a la agorafòbia en cada persona, habitualment son difícils de concretar o de conèixer, però el que si es sol conèixer, segons estudis, es com passa a instaurar-se en la vida d’aquesta persona. Acostuma a ser un procés d’aprenentatge, anomenat condicionament directa, a través del qual el individu a partir de patir un o més atacs d’angoixa o pànic lliga aquest fet a unes determinades característiques situacionals, fent aleshores una associació, provocant que en un futur s’eviti o s’afronti amb molta ansietat aquestes situacions ansiògenes.

Segons els manuals diagnòstics, concretament els criteris que defineixen aquest síndrome son els següents:

1. Aparició d’ansietat al trobar-se en llocs o situacions on escapar pot resultar difícil (o violent) o on, en el cas d’aparèixer una crisis d’angoixa inesperada o més o menys relacionada amb una situació, o bé símptomes similars a la angoixa, pot no disposar-se d’ajuda. Els temors agorafòbics solen estar relacionats amb un conjunt de situacions característiques, entre les que s’inclouen estar sol fora de casa; barrejar-se amb la gent o fer cua; passar per un pont, o viatjar en autobús, tren o automòbil.
2. Aquestes situacions s’eviten (per ex. es limita el nombre de viatges), es suporten a costa d’un malestar o ansietat significatius per temor a que aparegui una crisis d’angoixa o símptomes similars a la angoixa, o es fa indispensable la presencia d’un conegut per suportar-les.
3. Aquesta ansietat o comportament d’evitació no pot explicar-se millor per la presencia d’una altre trastorn mental.

Habitualment aquest síndrome sol anar acompanyat d’altres símptomes d’ansietat, com crisis d’ansietat, fòbies, trastorn d’ansietat generalitzada, però no ha de ser sempre així.

El tractament en aquest tipus de síndromes sol ser el cognitiu-conductual, el qual mostra una notable eficàcia. 

[1] En aquest text tractem com a sinònims la següent terminologia: crisis d’ansietat / crisis d’angoixa i atac de pànic.

àgora XXI