Notícies
Autonomia
El camí de lautonomia o com aconseguir fills autònoms, independents i responsables
Al llarg de la vida els objectius de les persones son diferents, ja que corresponen a diferents períodes del desenvolupament del cicle vital, però lobjectiu general que compartim tots els humans i des de èpoques ancestrals, és la supervivència. Aquest, lintentem aconseguir de diferents maneres en funció de les habilitats de les que disposem en aquell moment concret de la nostra vida.
Així, quan som uns nadons, la supervivència laconseguim mitjançant les altres persones. Som molt vulnerables perquè som molt dependents i amb poca experiència en la vida. És vital, en aquest moment, que algú ens faciliti laliment i sencarregui dalimentar-nos, ens abrigui, ens netegi, ens mimi, ens toqui, ens dediqui temps. Si ens donen la seguretat que necessitem, ens facilitaran arribar a la següent etapa del cicle vital.
Durant la primera infantesa és una època clau per laprenentatge: ho fem amb facilitat i absorbim coneixement i experiència de lentorn. Comencem a tenir les nostre primeres opinions i iniciem el desenvolupament de la personalitat. És interessant tot el que ens succeeix i llavors volem provar-ho tot. No tenim nocions de què és el que sha de fer ni el què sespera de nosaltres, perquè la capacitat de saber què pensa laltre lestem desenvolupant, tot just estem provant. És per això que és necessari que linfant creixi amb el suport dun adult que faci la funció de guia, és a dir, que li delimiti els límits de manera precisa i concreta i expliqui a linfant què sespera dell en cada situació. Per molts pares o persones que eduquen als nens, aquesta és una tasca complexa, requereix desforç, temps, motivació, amb la qual cosa és cansada. De tal manera que ladult espera que tot aquest esforç invertit en linfant, el nen li recompensi a ladult fent allò que aquest diu o dient un testimo o gràcies.
Aquesta recompensa sovint succeeix, però no sempre és així. Hi ha moments en els que els nens volen fer quelcom diferent al que els hi proposen els adults. I això no significa que ens prenguin el pèl, sinó que estan provant els límits i desenvolupant la seva personalitat. I necessiten provar amb ladult. En aquests moments, ladult caldrà que sinjecti paciència i aprengui a escoltar el petit/a que té davant, per poder esbrinar si aquell moment és adient per experimentar o bé cal ser pràctics i simplificar. No hi ha respostes màgiques, sinó que hi ha moments per a tots. Els adults no som perfectes, per tant, no sempre triarem de forma adient i això també converteix lexistència humana en més rica.
Durant la segona infància, el nen ja decideix sobre moltes de les coses de lentorn, què li agrada i què no. Vol decidir molt, però encara no és autònom en molts aspectes. És una bona edat per fomentar la seva autonomia involucrant-lo en les tasques de casa, en la presa de decisions familiar, que tingui cura de les seves pertinences. Cal que desenvolupi un sentit de la responsabilitat i del compromís clau per a poder entrar amb bon peu a la preadolescència.
La preadolescència és una etapa on el nen és infant però expressa que vol ser adult, i hem de donar-li la possibilitat que demostri a ladult que és capaç de fer els primers actes adults de la seva història per a que guanyi confiança en si mateix. Ladult és lencarregat de reconduir-lo pel camí. Li hem de permetre lequivocació i també lhem de recolzar en aquells moments en els que no sap com actuar de manera més madura, perquè realment encara no ho és de madur. No és un moment fàcil per ningú perquè les línies dibuixades durant aquests anys es comencen a desdibuixar i es comencen a crear línies que conformen lespai íntim del preadolescent, la seva individualitat i autonomia.
Ladolescència és el moment crític, en el que els adults shan dacostumar al seu nou rol. Lesforç que havien dedicat durant molt de temps a decidir per al nen, ara han de dedicar-lo a oferir-li un espai de presa de decisions lliure i oferint un suport des de la distància. Per aconseguir la independència, responsabilitat i autonomia respectant la personalitat i les decisions del jove i deixant que sequivoqui, es frustri, plori, senti emocions de tota mena, però amb el suport incondicional de ladult que ofereix un espai de seguretat per a aquells moments en els que el jove necessita repòs de la vida o alguna ajuda específica.
Yolanda Castillo