Notícies

Resiliència

RESILIÈNCIA

Tot ésser humà ha passat, qui més qui menys, per alguna situació adversa, percebuda com a difícil de gestionar, ja sigui per la mancança de recursos, la sorpresa de la situació, poca experiència, per estar en total desacord i moure’ns en el terreny de la frustració, i d’altres que segur deus estar pensant. 

La situació social mundial actual, ens ha agafat desprevinguts totalment a l’animal humà, suscitant alguns o tots els escenaris dibuixats en el primer paràgraf. De manera que ens sona pròxim.  És una situació de la que poc en sabem i anem reaccionant a mesura anem coneixent més sobre el COVID-19.

En moments com aquests, l’humà tendeix a preguntar-se com ha de reaccionar, què és això què passa? Busca explicacions, vol conèixer si hi ha un agressor, vol defensar-se, vol protegir-se, l’instint de supervivència ens mou i ens retorna conductes i emocions primitives que la majoria estem poc habituats de sentir amb tanta intensitat, freqüència i duració. 

És un desencadenant important d’incertesa, que dona lloc a l’angoixa. Una font important d’impotència, de no saber amb una certesa màxima què cal fer, que dona lloc a la frustració i a la ràbia. També ràbia per estar en desacord amb la gestió dels governs, ajuntaments o convivència amb la persona amb qui estem confinats. Tristesa, en aquelles persones que han perdut un ésser estimat aquests dies, o que han perdut la salut, persones que no poden treballar, altre no poden cuidar dels seus. Persones que no poden veure a ningú per patir la malaltia. Culpa per no haver pres mesures abans o per veure a persones que no segueixen les recomanacions de personal sanitari. Aquestes poden ser les emocions que aquests dies sentim amb assiduïtat. 

El primer pas per gestionar-les és prendre’n consciència i deixar-nos sentir. Això ens requereix d’uns minuts, hores o potser alguns dies. Després, caldrà que en funció de l’emoció, reflexionem en aquelles coses que depenen de nosaltres per poder intervenir. En la part que no depèn de nosaltres és important que l’expressem, però també caldrà que ho acceptem, ja que inevitablement hi ha coses que passen i en definitiva en això consisteix la vida, en que succeeixin coses. 

En aquesta part de gestió emocional és on la paraula resiliènciaens pot ajudar. Es considera una actitud, amb la qual cosa, es pot aprendre. Es tracta d’un procés que seguim els humans per aprendre d’un passat dolorós o events estressants. Per tant, com a procés, caldrà passar per uns dies de cansament, dolor, emocions desagradables i conductes no gaire saludables. Però el prendre consciència també ens ajuda precisament a desenganxar-nos de les dinàmiques tòxiques i dona pas a una etapa d’obertura, on ens posem a provar coses que no havíem fet mai, escoltem desitjos que habitualment no tenim temps de prestar-los atenció, busquem persones estimades i que sabem que ens fan bé per a donar-nos altres punts de vista, ens cuidem una mica més (dutxes calentes sovint, cafè al sol tranquil). Per a cadascú seran coses diferents. D’aquestes activitats o reflexions, si  les fem des d’una actitud de no judici, des de la curiositat, en podem extreure aprenentatge o no, o potser son coses que ja sabíem però que per manca de temps no practiquem, o bé recordem allò que havíem deixat en stand-by. L’ important és adquirir una conducta exploratòria, en la que si serveix bé i sinó també. I tot aquest procés és resiliència. Així doncs, animo a practicar-la. Si hi ha actitud de no judici, segur que en sortim més enfortits. Si hi ha judici, caldrà treballar prèviament aquesta tendència al càstig propi o dels altres. Sigui com sigui, és un bon moment per posar l’ull al què ens passa internament.

Això si, el just i necessari. 

Yolanda Castillo