Pot ser que abans d’una reunió pensis diverses vegades què diràs. Potser posposes una trucada senzilla, tardes dies a respondre un missatge o rebutges un pla que, en realitat, sí que et venia de gust.
Quan finalment estàs amb altres persones, pots semblar tranquil·la o reservada, encara que per dins estiguis pendent de cada paraula, cada gest i cada silenci. Després, la conversa continua dins del teu cap: repasses què vas dir, imagines com et van veure i trobes errors que probablement ningú més no ha notat.
Aquestes experiències no signifiquen necessàriament que tinguis un trastorn d’ansietat social. Tanmateix, quan la por de ser jutjada apareix de manera repetida i comença a limitar les teves relacions, la feina o les teves decisions, val la pena prestar-hi atenció.
Què és l’ansietat social?
L’ansietat social és una por intensa i persistent davant de situacions en què una persona sent que pot ser observada, avaluada o jutjada pels altres.
Pot aparèixer quan es parla en públic, es participa en una reunió, es coneix algú, es fa una trucada, s’expressa una opinió o fins i tot es menja davant d’altres persones.
La por se sol centrar en la possibilitat de quedar-se en blanc, semblar poc interessant, posar-se vermella, tremolar, no saber què dir o mostrar signes visibles de nerviosisme.
Una persona pot saber racionalment que probablement els altres no l’estan examinant amb tanta atenció. Tot i així, la sensació d’amenaça pot ser difícil de controlar i portar-la a evitar la situació o afrontar-la amb molt de malestar.
Ansietat social o timidesa?
La timidesa no és un trastorn. Una persona tímida pot necessitar més temps per sentir-se còmoda, preferir grups petits o mostrar-se reservada quan coneix algú sense que això li impedeixi desenvolupar la seva vida.
La diferència principal es troba en la por, l’evitació i l’impacte quotidià.
Quan hi ha ansietat social, moltes vegades la persona sí que vol participar, conèixer gent o expressar les seves idees, però sent que el cost emocional serà massa elevat.
Pot assistir a una reunió i passar tota l’estona controlant com parla, cap a on mira o què fa amb les mans. També pot cancel·lar un pla a l’últim moment i sentir un alleujament immediat, seguit després de frustració, culpa o soledat.
Quins són els senyals de l’ansietat social en adults?
L’ansietat social no sempre es nota des de fora. En moltes persones adultes s’amaga darrere de la preparació excessiva, el perfeccionisme, les excuses raonables o l’esgotament després de socialitzar.
Et preocupes molt abans d’una trobada
L’ansietat pot començar diversos dies abans d’una reunió, un dinar, una presentació o una cita.
Imagines silencis incòmodes, preguntes que no sabràs respondre o errors que et podrien fer quedar malament. Assages mentalment què diràs i intentes anticipar qualsevol situació imprevista.
Aquesta preparació pot semblar útil, però també reforça la idea que necessites fer-ho tot perfectament per estar segura.
T’observes mentre parles
Durant una conversa, una part de la teva atenció pot quedar centrada a vigilar-te.
Et preguntes si parles massa, si et tremola la veu, si sembles nerviosa o si els altres han notat que no saps què dir.
Com més t’observes, més difícil pot resultar escoltar amb naturalitat, recordar què volies explicar o connectar amb l’altra persona.
De vegades apareix aleshores el bloqueig que tant temies, no perquè no tinguis res a dir, sinó perquè estàs utilitzant una gran part dels teus recursos a controlar com et perceben.
Utilitzes estratègies per sentir-te segura
Pot ser que no evitis completament la situació, però que necessitis protegir-te d’alguna manera.
Potser mires constantment el telèfon, parles poc, evites el contacte visual, portes frases preparades o deixes que altres persones dirigeixin sempre la conversa.
També pots anar-hi només si t’acompanya algú de confiança o beure alcohol per sentir-te més desinhibida.
Aquestes estratègies redueixen el malestar durant uns minuts, però també dificulten comprovar que podries afrontar la situació sense dependre’n.
Ho repasses tot quan acaba la interacció
Després d’una conversa o una reunió, pots passar molt de temps revisant què ha passat.
Recordes una frase concreta, analitzes una expressió facial o interpretes un silenci com un senyal de rebuig. Encara que la trobada hagi estat normal, acabes convençuda que has causat una mala impressió.
Aquest repàs sol ser molt exigent: presta molta atenció als suposats errors i ignora gairebé per complet tot allò que ha anat prou bé.
Comences a evitar situacions que t’importen
Al principi pot semblar una cosa petita. No respons una trucada, rebutges una invitació o deixes que una altra persona faci una gestió per tu.
Amb el temps, aquestes decisions es poden acumular. Participes menys en reunions, evites oportunitats laborals, perds el contacte amb amistats o deixes de conèixer gent nova.
L’alleujament que sents quan cancel·les un pla reforça l’evitació. La situació següent pot generar encara més ansietat perquè has tingut menys oportunitats de comprovar que podies afrontar-la.
Una persona amb ansietat social pot semblar freda o distant?
Sí. Una persona pot semblar seriosa, distant o poc comunicativa quan, en realitat, està intentant controlar una ansietat intensa.
Pot respondre amb poques paraules perquè té por d’equivocar-se. Pot apartar la mirada perquè el contacte visual augmenta la seva sensació d’exposició. També pot cancel·lar un pla perquè fa diversos dies que es preocupa pel que podria passar.
Des de fora, aquestes conductes es poden interpretar com una falta d’interès o altivesa. Per dins, hi pot haver por, bloqueig mental i un gran esforç per no mostrar nerviosisme.
Tanmateix, una conducta aïllada no permet saber què sent una altra persona. No tota reserva és ansietat social ni totes les persones amb ansietat es comporten de la mateixa manera.
Com puc saber si tinc ansietat social?
No hi ha un únic senyal que confirmi per si sol l’ansietat social. Pot haver-hi un problema quan la por apareix principalment en situacions en què sents que podries ser observada o jutjada, i et porta a evitar-les, suportar-les amb molt de malestar o controlar-les excessivament.
També és rellevant observar si la preocupació comença molt abans de la trobada, si després passes hores revisant què ha passat i si la por està afectant les teves relacions, la feina o les decisions que prens.
La durada és un altre factor important. Per valorar un trastorn d’ansietat social, la por se sol mantenir durant almenys sis mesos i produeix una limitació significativa.
Un test pot oferir orientació, però no confirma per si sol un diagnòstic. L’avaluació professional té en compte el context, la història de la persona, l’impacte quotidià i les estratègies que utilitza per protegir-se.
Per què es manté l’ansietat social?
L’ansietat social se sol mantenir mitjançant un cercle d’anticipació, vigilància, protecció i autocrítica.
Abans de la situació, imagines què podria sortir malament. Durant la trobada, dirigeixes l’atenció cap a tu mateixa i busques senyals que indiquin que estàs fallant. Per sentir-te segura, parles poc, evites mirar o prepares cada frase. Després, repasses la interacció i confirmes les teves pors centrant-te en els detalls negatius.
Aleshores pots concloure:
«Ha anat bé perquè gairebé no he parlat.»
«No han notat els meus nervis perquè ho havia preparat tot.»
«La pròxima vegada podria ser pitjor.»
Encara que no hagi passat res negatiu, no arribes a comprovar que probablement podries sortir-te’n sense controlar cada detall.
Quan és recomanable demanar ajuda psicològica?
No cal esperar que l’ansietat sigui extrema.
Pot ser un bon moment per consultar quan comences a organitzar la teva vida al voltant de la por: evites trucades, rebutges oportunitats, deixes de conèixer persones o necessites dedicar moltes hores a preparar-te i recuperar-te de cada trobada.
També convé demanar ajuda quan les relacions comencen a deteriorar-se, quan l’autocrítica ocupa una gran part del teu temps o quan utilitzes alcohol per poder afrontar situacions socials.
La dificultat per demanar cita pot formar part del mateix problema. És habitual preocupar-se per no saber què explicar, quedar-se en blanc durant la sessió o sentir-se jutjada pel professional.
Una primera consulta no és una prova que hagis de superar. El seu objectiu és entendre què et passa, com està afectant la teva vida i quin tipus d’ajuda pot ser adequada.
Com es tracta l’ansietat social?
La teràpia cognitivoconductual individual, adaptada específicament a l’ansietat social, és un dels tractaments psicològics amb més suport.
El tractament no consisteix a obligar-te a exposar-te de cop ni a repetir-te pensaments positius. Es treballa per entendre el patró concret que manté la teva ansietat i modificar-lo de manera progressiva.
Durant la teràpia pots aprendre a dirigir menys atenció cap als teus símptomes, revisar les interpretacions negatives sobre com et veuen els altres i reduir les estratègies que utilitzes per protegir-te.
També es treballen les situacions que has començat a evitar, mitjançant passos planificats i ajustats al teu ritme. L’objectiu no és eliminar tota l’ansietat abans d’actuar, sinó comprovar que pots participar encara que sentis una certa incomoditat.
L’anticipació i el repàs posterior també formen part del tractament. Aprens a reconèixer quan la preparació deixa d’ajudar-te i quan l’autocrítica està distorsionant allò que realment ha passat.
En determinats casos es pot valorar la medicació, sempre prescrita i supervisada per un professional mèdic.
Tractament de l’ansietat social a Manresa
Al Centre Àgora XXI de Manresa acompanyem persones que senten por de relacionar-se, eviten situacions socials o viuen pendents de l’opinió dels altres.
En la primera visita pots explicar quines situacions et resulten difícils, com t’afecten i què t’agradaria recuperar. No necessites saber si el que sents es diu ansietat social ni arribar amb una explicació perfectament ordenada.
La teràpia et pot ajudar a comprendre per què es manté la por, reduir l’evitació i avançar progressivament cap a una vida social, personal i professional menys condicionada per l’ansietat.
L’atenció es pot realitzar de manera presencial a Manresa o en línia, segons les necessitats de cada persona.
Si fa temps que adaptes la teva vida per evitar sentir-te observada o jutjada, una primera valoració et pot ajudar a entendre què està passant i quins passos poden ser adequats per a tu.
«` Demanar una primera visita «`Preguntes freqüents sobre l’ansietat social
Com es comporta una persona amb ansietat social?
No hi ha una única manera de comportar-se. Algunes persones eviten reunions o converses, mentre que d’altres hi participen aparentant seguretat, encara que internament estiguin molt tenses.
També poden preparar excessivament què diran, parlar poc, evitar el contacte visual o revisar durant hores com s’han comportat.
L’ansietat social és el mateix que no saber socialitzar?
No. Moltes persones amb ansietat social saben conversar i relacionar-se, però la por d’equivocar-se, la vigilància i l’autocrítica interfereixen en la seva capacitat d’actuar amb naturalitat.
Un test em pot dir si tinc ansietat social?
Un qüestionari pot orientar sobre la intensitat de la por i l’evitació, però no substitueix una avaluació professional ni confirma per si sol un diagnòstic.
L’ansietat social pot millorar?
Sí. L’ansietat social es pot tractar. Moltes persones aconsegueixen reduir significativament la por, recuperar situacions que havien evitat i relacionar-se amb més llibertat.
L’objectiu no és deixar de sentir nervis per sempre, sinó aconseguir que aquests nervis no decideixin per tu ni limitin la vida que vols portar.
Fonts clíniques consultades
«`National Institute of Mental Health: Social Anxiety Disorder — What You Need to Know
«`Aquest contingut té una finalitat informativa i no substitueix una valoració psicològica o mèdica individual.
