Una pregunta que moltes persones es fan
En alguns moments de la vida, moltes persones tenen la sensació de no valorar-se prou o de no sentir-se satisfetes amb elles mateixes. Poden aparèixer pensaments d’autocrítica, comparacions amb els altres o una sensació persistent de no ser suficient.
Aquesta experiència pot generar dubtes com:
per què em costa tant valorar-me? o per què sento que els altres són més capaços que jo?
Quan aquests sentiments es mantenen en el temps, poden estar relacionats amb dificultats en l’autoestima o amb una manca d’amor propi.
Comprendre què està passant i d’on pot venir aquest malestar pot ser el primer pas per començar a construir una relació més saludable amb un mateix.
Què és l’autoestima?
L’autoestima és un concepte àmpliament tractat i divulgat per múltiples professionals, tant de l’àmbit del creixement personal com de la psicologia sanitària. Se n’ha parlat tantes vegades que és possible que la mateixa idea hagi anat perdent significat en el nostre imaginari.
Podem entendre-la com tenir una imatge positiva de nosaltres mateixos o com la manera en què ens tractem. La primera definició té els seus inconvenients, ja que la nostra imatge pot variar segons el context i podem caure fàcilment en comparar-nos amb els altres.
La segona planteja l’autoestima per acceptació incondicional d’un mateix (tinc valor pel fet de ser una persona; encara que no sigui el millor, ni el més guapo, ni el més intel·ligent, soc digne d’estimar-me). És aquí on l’autoestima deixa de ser una imatge i passa a convertir-se en una actitud: una manera de relacionar-nos amb nosaltres mateixos des de la comprensió i l’amabilitat.
Què em pot estar passant?
Moltes vegades, la nostra pròpia idea de nosaltres mateixos pot estar desafinada, tant per exigències internes (he de ser el millor —si no, no tinc valor) com per exigències externes (si no arribo a tot el que s’espera de mi o no cuido tothom —no seré estimat, soc una mala persona).
Són idees de nosaltres mateixos molt polaritzades, que ens afecten emocionalment i que poden portar-nos a crear patrons de pensament —i, per tant, de comportament— rígids, en bucle, i sobretot que no tenen en compte el nostre context.
També és important entendre que és igual d’erroni pensar que el que pensin els altres de nosaltres no ens ha d’afectar, com creure que per ser feliç hem de pensar que, independentment del que passa a la nostra vida, som especials i inigualables. Els éssers humans no som illes: necessitem vincles saludables per construir i compartir la nostra vida.
En aquest sentit, no hem de confondre el nostre jo ideal (que pot amb tot, serà estimat i aprovat per tothom i no tindrà dificultats) amb el nostre jo real (amb les seves limitacions, dificultats, reptes i ferides).
De la mateixa manera, no és adequat pensar que tot el nostre benestar emocional depèn únicament de com ens veiem a nosaltres mateixos, al marge dels reptes del dia a dia i de com ens tracta l’entorn.
Així doncs, des d’aquesta perspectiva, no és correcte pensar que cada vegada que transitem una emoció desagradable tenim un problema d’autoestima, ni que l’autoestima sigui la resposta a tota emoció que no sigui l’alegria.
Què interfereix en la nostra autoimatge
L’autoimatge es refereix a la manera com una persona es percep i es valora a si mateixa. Inclou la percepció de les pròpies capacitats, la confiança personal i el sentiment de mereixement (reconeixament extern e intern).
Quan l’autoconepte és fràgil, és habitual experimentar:
- una autocrítica constant
- dificultat per reconèixer els propis èxits
- sensació de no ser prou vàlid o vàlida anticipatoris
- necessitat d’aprovació externa
- por intensa al rebuig o a l’error
En aquests casos, la persona pot desenvolupar una relació amb si mateixa basada més en l’exigència i el judici que en la comprensió, l’acceptació i l’autocura.
Símptomes o senyals d’alerta d’una baixa autoestima
La baixa autoestima pot manifestar-se de diferents maneres en la vida quotidiana.
Alguns senyals habituals poden ser:
- dificultat per reconèixer els propis punts forts
- tendència a comparar-se constantment amb altres persones
- por excessiva a equivocar-se o fracassar
- necessitat constant de validació externa
- dificultat per posar límits en les relacions
- pensaments freqüents de no ser prou bo o prou capaç
- Falses necesitats de exits o perfecció (només el 10 val la pena)
- Definicio de quí soc condicionat al rendiment i imatge social.
Amb el temps, aquestes dinàmiques poden afectar diferents àrees de la vida, com ara les relacions personals, la feina o la presa de decisions.
Per què pot passar
Les dificultats amb l’autoimatge, l’autoestima o l’amor propi acostumen a tenir orígens complexos i sovint estan relacionades amb experiències viscudes al llarg de la vida.
Alguns factors que poden influir-hi són:
- experiències de crítica o desaprovació durant la infància
- comparacions constants amb altres persones
- relacions significatives en què la persona s’ha sentit poc valorada o vista
- expectatives molt elevades cap a un mateix
- experiències de fracàs o rebuig mal elaborades
Amb el temps, aquestes experiències poden contribuir a construir una imatge interna basada en la inseguretat, la insatisfacció constant o la percepció de no ser suficient.
Com afrontar el problema de la baixa autoestima
Treballar l’aceptació incondicional de un mateix, l’autoestima com a actitud i la autopercepció no significa ignorar les pròpies dificultats, sinó aprendre a relacionar-se amb un mateix d’una manera més equilibrada i comprensiva.
Algunes estratègies que poden ajudar són:
- començar a identificar els pensaments autocrítics (Son realites? son constructius?)
- reconèixer els propis esforços i progressos (encara que no siguim com habien anticipat)
- practicar una actitud més compassiva cap a un mateix ( mirat com et miraria una persona que t’estimes).
- establir límits en relacions que generen malestar ( ferte escoltar i establir responsabilitats clares en cada vincle, ya sigui laboral com social)
- dedicar temps a activitats que generin benestar personal ( no desde la imatge sino desde l’acció)
El desenvolupament de l’amor propi és un procés gradual que implica canviar la manera com ens parlem i com interpretem les nostres experiències.
Quan buscar ajuda professional
En alguns casos, les dificultats amb l’autoestima poden generar un malestar emocional important o afectar diferents àrees de la vida.
Pot ser útil buscar ajuda psicològica quan:
- Les emocions son desbordantes o molt profundes o intenses.
- els pensaments d’autocrítica són molt freqüents
- la persona se sent constantment inferior als altres
- He probat sol i no he aconseguit canvis profunds.
- hi ha dificultat per prendre decisions o confiar en un mateix
- les relacions personals es veuen afectades.
- el malestar emocional és persistent
El treball psicològic pot ajudar a identificar les creences que sostenen ideas erroneas de un mateix, actituts destructives i a desenvolupar una relació més saludable amb un mateix.
Preguntes freqüents
Quina diferència hi ha entre autoestima i acceptació incondicional?
L’autoestima pot ser la valoració que una persona fa de si mateixa,o es pot entendre com actitud l’amor propi implica una actitud d’acceptació i cura cap a un mateix. Aceptació incondicional te a verue amb la valentia de mirarse i aceptar tant les part més asperes com dolçes de un mateix, entendre la seva funcio i responsabilitzarse de cuan i com les fara servir.
És possible millorar l’autoestima?
Sí. L’autoestima pot canviar al llarg de la vida i es pot treballar a través d’experiències personals, reflexió i, en alguns casos, suport psicològic.
Per què em comparo constantment amb altres persones?
Les comparacions poden aparèixer quan l’autoconcepte és fràgil o quan la persona busca validar el seu valor a través dels altres. Si estan contents amb mí significa que soc digne de ser estimats, si estan enfadat al 100% m’he equivocat i haig de arreglar-ho abanç com máxima prioritat en la meva vida.
La baixa autoestima pot afectar les relacions?
Sí. Les dificultats d’autoestima poden influir en la manera com la persona es relaciona amb els altres, i sobretot desde on, per exemple amb por al rebuig o dificultat per posar límits.
Necesito estar envoltat de persones amb problemes per així serntirme útil i “asegurarme” que m’estimen i em necesiten.
Com saber si tinc baixa autoestima o simplement estic passant un moment difícil?
Un moment puntual d’inseguretat és habitual en determinades situacions. La baixa autoestima acostuma a manifestar-se de manera més persistent, amb autocrítica constant, dificultat per reconèixer els propis èxits o sensació de no ser suficient.
Quant temps pot durar un procés per millorar l’autoestima?
La durada pot variar segons cada persona i la seva història personal. En molts casos, treballar l’autoestima és un procés progressiu que implica identificar patrons de pensament, desenvolupar una mirada més compassiva cap a un mateix i introduir canvis en la manera de relacionar-se.
