Crisi d’ansietat a Manresa: símptomes i què fer

Potser has notat que el cor s’accelerava, et faltava l’aire, et tremolaven les mans o tenies la sensació que alguna cosa greu estava a punt de passar. Encara que no hi hagués cap perill visible, el teu cos reaccionava com si hagués de protegir-te d’una amenaça immediata.

Una crisi d’ansietat pot ser molt intensa i desconcertant. Algunes persones pensen que estan patint un problema cardíac, que perdran el control o que no podran tornar a sentir-se tranquil·les. Altres no entenen per què els ha passat, especialment quan l’episodi apareix en un moment aparentment normal.

Entendre què està succeint ajuda a reduir la por. En aquest article expliquem quins són els símptomes d’una crisi d’ansietat, quant pot durar, què pots fer durant l’episodi i quan és recomanable demanar ajuda professional.

Com saber si estàs tenint una crisi d’ansietat?

Una crisi d’ansietat és un episodi d’activació física i emocional intensa. Pot aparèixer davant d’una situació identificable, com un examen, un conflicte, una acumulació de responsabilitats o una preocupació, però també pot sorgir quan la persona no percep cap desencadenant concret.

Quan aquesta activació apareix de manera brusca, arriba ràpidament a una gran intensitat i s’acompanya d’una por extrema, pot correspondre a un atac de pànic. No totes les persones experimenten els mateixos símptomes, ni és necessari que apareguin tots alhora.

Quins són els símptomes físics més habituals?

Durant una crisi d’ansietat o un atac de pànic poden aparèixer palpitacions, acceleració del ritme cardíac, dificultat per respirar, sensació d’ofec, opressió al pit, mareig, tremolors, suor, tensió muscular, nàusees, formigueig, calfreds o sensació de calor.

És possible que la persona senti que el cos no respon com hauria de fer-ho o que està a punt de desmaiar-se. Aquestes sensacions poden ser molt convincents i generar una por intensa, encara que no sempre indiquin que existeix un perill real.

Com que alguns d’aquests símptomes també poden aparèixer en altres problemes de salut, especialment quan és la primera vegada, no és convenient donar per fet que sempre es tracta d’ansietat sense una valoració adequada.

Quins pensaments i sensacions poden aparèixer?

La crisi no afecta només el cos. També poden aparèixer por de perdre el control, por de morir, necessitat d’escapar, sensació de bloqueig, dificultat per pensar amb claredat o la percepció que l’entorn no és del tot real.

Algunes persones descriuen que se senten desconnectades del propi cos o que observen el que està passant des de fora. Altres tenen la sensació que el malestar no s’acabarà mai.

Aquestes interpretacions poden augmentar encara més l’activació. Notar que el cor s’accelera i pensar «m’està passant alguna cosa greu» pot incrementar la por, accelerar més la respiració i intensificar els símptomes.

Es crea així un cercle en què la por a les sensacions corporals alimenta les mateixes sensacions.

Què pots fer durant una crisi d’ansietat?

Durant una crisi, és comprensible voler que totes les sensacions desapareguin immediatament. Tanmateix, intentar lluitar contra cada símptoma pot fer que l’atenció quedi encara més centrada en el malestar.

L’objectiu és ajudar el cos a sortir progressivament de l’estat d’alarma i recuperar una sensació mínima de seguretat i orientació.

Busca un lloc on et sentis segura

Si és possible, allunya’t del soroll o de les situacions que et generen més tensió. Pots seure, recolzar-te en una superfície estable o quedar-te en un lloc on sentis que tens espai per respirar.

Si estàs conduint, atura el vehicle en un lloc segur abans d’intentar aplicar qualsevol tècnica.

Recorda’t què està passant

Posar nom a l’experiència pot reduir una part de la incertesa. Pots recordar-te que el teu cos està activant una resposta d’alarma i que, encara que el malestar sigui intens, la intensitat disminuirà.

«El meu cos està molt activat. El que sento és desagradable, però donaré temps perquè la intensitat baixi.»

No es tracta de convèncer-te que no passa res, sinó de respondre al que està passant amb una interpretació menys catastròfica.

Respira lentament i sense forçar

Intenta respirar de manera suau, evitant agafar grans quantitats d’aire de cop. Pots inspirar tranquil·lament pel nas i deixar anar l’aire una mica més lentament per la boca.

Per exemple, pots inspirar durant uns quatre segons i expirar durant uns sis, sempre que aquest ritme et resulti còmode. No cal omplir completament els pulmons ni retenir la respiració.

L’objectiu és reduir progressivament la velocitat de la respiració, no executar la tècnica de manera perfecta.

Torna l’atenció al lloc on et trobes

Quan tota l’atenció queda concentrada en les sensacions internes, aquestes poden semblar encara més intenses. Per recuperar orientació, pots observar els objectes que tens al voltant, escoltar els sons de l’entorn o notar el contacte dels peus amb el terra.

També pots fixar-te en la textura d’una peça de roba, en la temperatura de l’aire o repetir mentalment on ets i què estaves fent abans que aparegués la crisi.

Aquest exercici no elimina automàticament l’ansietat, però pot ajudar-te a sortir del cercle de vigilància constant del cos.

Redueix la tensió corporal

Observa si tens la mandíbula, les espatlles, les mans o l’abdomen en tensió. Intenta afluixar aquestes zones a poc a poc, sense exigir-te una relaxació completa.

No necessites sentir-te completament tranquil·la perquè la crisi comenci a baixar. Sovint és suficient deixar de reforçar l’estat d’alarma i permetre que el cos es reguli gradualment.

Evita comprovar constantment els símptomes

Mirar repetidament el pols, buscar cada sensació a internet o preguntar contínuament si el que sents és perillós pot proporcionar un alleujament momentani, però també pot reforçar la idea que les sensacions representen una amenaça.

Si aquests símptomes ja han estat valorats i reconeixes que corresponen a una crisi d’ansietat, intenta donar temps al cos perquè redueixi l’activació.

Com pots ajudar una persona que està tenint una crisi d’ansietat?

Acompanyar una persona durant una crisi no significa obligar-la a tranquil·litzar-se. Significa ajudar-la a sentir-se segura mentre la intensitat disminueix.

Parla amb una veu tranquil·la i utilitza frases senzilles. Pots preguntar-li què necessita o si prefereix quedar-se en un lloc més silenciós. Recordar-li que no està sola i que et quedaràs amb ella pot ser més útil que intentar donar moltes explicacions.

Evita discutir sobre si té o no motius per sentir ansietat. Tampoc acostumen a ajudar frases com «no és res», «exageres» o «només has de calmar-te», perquè poden fer que la persona se senti incomprès o pressionada.

Pots convidar-la a respirar lentament, però sense imposar-li una pauta. Algunes persones necessiten silenci; altres prefereixen que algú els parli. Preguntar és millor que assumir.

Si els símptomes són nous, diferents dels habituals o especialment greus, cal demanar assistència sanitària.

Quan cal anar a urgències per una crisi d’ansietat?

Els símptomes d’un atac de pànic poden assemblar-se als d’un problema cardíac, respiratori, neurològic o metabòlic. Per això, no s’ha d’assumir automàticament que qualsevol dolor al pit, mareig o dificultat respiratòria és ansietat.

És important demanar valoració mèdica urgent quan es tracta del primer episodi i no se’n coneix la causa, quan hi ha dolor toràcic intens o persistent, desmai, dificultat respiratòria greu, desorientació o pèrdua de consciència.

També cal actuar amb prudència quan els símptomes són diferents dels episodis anteriors, existeix una malaltia cardíaca o respiratòria, hi ha risc d’autolesió o simplement no es pot descartar amb seguretat una altra causa mèdica.

Quant dura una crisi d’ansietat?

La fase més intensa d’un atac de pànic acostuma a durar entre 5 i 20 minuts, encara que alguns episodis poden allargar-se més. Després, és possible continuar notant cansament, tensió, sensibilitat emocional o por que l’episodi es repeteixi.

La percepció del temps durant una crisi pot ser diferent de la durada real. Quan el malestar és intens, uns minuts poden semblar molt més llargs.

També és possible experimentar ansietat durant hores sense que tota aquesta estona correspongui a un únic atac de pànic. En alguns casos, es produeixen diversos augments i disminucions de la intensitat sobre un estat d’ansietat mantingut.

Si els episodis són recurrents, condicionen la teva vida quotidiana o et fan viure pendent de quan tornarà a passar, és recomanable fer una valoració professional.

Quina diferència hi ha entre una crisi d’ansietat i un atac de pànic?

En el llenguatge habitual, les expressions «crisi d’ansietat» i «atac d’ansietat» s’utilitzen sovint per descriure episodis de malestar intens.

Clínicament, però, un atac de pànic descriu un episodi més concret: una aparició brusca de por o malestar intens que augmenta ràpidament i s’acompanya de diferents símptomes físics i cognitius.

Tenir un atac de pànic puntual no significa necessàriament tenir un trastorn de pànic.

El trastorn de pànic pot valorar-se quan els atacs són recurrents i inesperats i, després dels episodis, la persona passa un període prolongat preocupada per tenir-ne un altre o modifica significativament la seva conducta per evitar-lo.

Per què pot aparèixer una crisi si no hi ha cap perill aparent?

L’ansietat és una resposta natural que prepara l’organisme per reaccionar davant d’una possible amenaça. El problema apareix quan aquest sistema s’activa amb una intensitat molt elevada o interpreta com a perilloses situacions o sensacions que no representen una amenaça immediata.

Una crisi pot aparèixer encara que la persona pensi que no estava preocupada per res. No sempre som conscients de tot el que el cos i la ment han estat sostenint durant les hores, dies o setmanes anteriors.

«No entenc per què m’ha passat. En aquell moment estava bé.»

En alguns casos hi pot haver una acumulació d’estrès, falta de descans, conflictes familiars o laborals, preocupacions mantingudes, canvis vitals o una sensació prolongada de falta de control.

També hi poden influir experiències traumàtiques, la por a determinades sensacions corporals, l’evitació continuada de situacions que generen inseguretat, el consum elevat de cafeïna o alcohol i algunes condicions mèdiques.

No acostuma a existir una única causa aplicable a totes les persones. L’avaluació psicològica serveix precisament per entendre quins factors han pogut iniciar el problema i quins el continuen mantenint.

Un exemple freqüent a consulta

Algunes persones expliquen que el seu primer atac va aparèixer en un moment aparentment normal: mentre conduïen cap a la feina, descansaven a casa o feien una compra.

Quan explorem les setmanes anteriors, de vegades identifiquem una situació familiar difícil, pressió laboral, cansament o preocupacions que s’havien anat acumulant.

Això no significa que tots els atacs tinguin la mateixa causa ni que sempre es pugui identificar un desencadenant. Però ajuda a entendre que el cos pot mantenir-se en alerta encara que, en el moment concret de la crisi, no hi hagi cap perill visible.

Com influeix el que ens diem durant una crisi?

La manera com interpretem les sensacions pot augmentar o reduir la por. Davant d’una palpitació, una persona pot pensar «estic nerviosa i esperaré que el cos es reguli», mentre que una altra pot interpretar «això és perillós, perdré el control i ningú podrà ajudar-me».

La segona interpretació pot intensificar l’activació i alimentar el cercle de pànic.

Durant una crisi també poden aparèixer pensaments com «no ho podré suportar», «em desmaiaré», «faré el ridícul», «no podré sortir d’aquí» o «això no s’acabarà mai».

En teràpia no es tracta simplement de substituir aquests pensaments per frases positives. Es treballa per analitzar-los, entendre com influeixen en la resposta emocional i construir interpretacions més ajustades i útils.

Què passa quan apareix la por que la crisi es repeteixi?

Després d’una crisi intensa, és normal preguntar-se si tornarà a passar. El problema apareix quan aquesta preocupació condiciona progressivament la vida de la persona.

Algú que ha patit una crisi conduint pot començar a evitar el cotxe. Una persona que ha tingut un episodi al metro pot deixar d’utilitzar el transport públic. Altres persones eviten fer esport perquè els preocupa notar el cor accelerat, no volen quedar-se soles o necessiten saber constantment on és la sortida.

Aquestes conductes poden reduir l’ansietat a curt termini, però també reforcen la idea que la situació és perillosa i que la persona no podrà afrontar-la.

Amb el temps, la por de tenir una altra crisi pot arribar a generar més limitacions que el mateix episodi inicial.

Per què poden aparèixer crisis d’ansietat a la nit?

Les crisis d’ansietat nocturnes o els atacs de pànic durant el son poden aparèixer sense que la persona estigui tenint un malson o sigui conscient d’una preocupació concreta.

La persona pot despertar-se amb palpitacions, sensació d’ofec, tremolor, suor o por intensa. Com que el despertar és sobtat i desorientador, és habitual interpretar que està passant alguna cosa greu.

En aquest moment pot ajudar incorporar-se a poc a poc, encendre una llum suau, orientar-se dins de l’habitació i respirar sense forçar. També és recomanable evitar buscar immediatament els símptomes a internet o mirar l’hora de manera repetitiva.

Si els episodis nocturns es repeteixen, és important revisar tant els factors psicològics com la qualitat del son, el consum de substàncies i les possibles causes mèdiques.

Com es tracten les crisis d’ansietat en teràpia?

La teràpia cognitivoconductual és un dels tractaments psicològics més estudiats per als atacs de pànic i el trastorn de pànic. El procés s’adapta a la situació, les necessitats i els objectius de cada persona.

Comprendre què està fent el cos

Conèixer el funcionament de la resposta d’alarma ajuda a interpretar les sensacions amb menys por.

La persona aprèn què passa al cos durant una crisi, per què apareixen determinats símptomes i com les interpretacions catastròfiques poden mantenir el cercle d’ansietat.

Identificar què activa i manté l’ansietat

Durant el procés terapèutic s’exploren les situacions en què apareix l’ansietat, els pensaments associats, les sensacions corporals i les conductes que la persona utilitza per intentar protegir-se.

També es tenen en compte factors com l’estrès, el descans, els conflictes, els canvis vitals o les experiències anteriors.

Treballar els pensaments que intensifiquen la por

La persona aprèn a detectar interpretacions rígides o catastròfiques i a qüestionar-les. No es busca ignorar el malestar, sinó construir una lectura més realista del que està passant.

Recuperar les situacions que s’han començat a evitar

Quan la persona ha començat a evitar llocs, activitats o sensacions, es pot treballar mitjançant exposicions progressives.

L’objectiu no és obligar-la a afrontar-ho tot de cop, sinó ajudar-la a recuperar seguretat i autonomia de manera planificada.

Relacionar-se d’una altra manera amb les sensacions corporals

En alguns casos es treballa específicament la por a sensacions com l’acceleració del cor, el mareig o la falta d’aire.

Aquesta intervenció ajuda a comprovar que les sensacions poden ser incòmodes sense que necessàriament siguin perilloses.

Desenvolupar recursos de regulació

La respiració, la relaxació muscular i altres recursos poden ajudar a reduir l’activació. Tanmateix, el tractament no consisteix només a aprendre a relaxar-se.

També és important modificar la interpretació de les sensacions, reduir l’evitació i recuperar les activitats que la por ha anat limitant.

En determinades situacions, el tractament psicològic pot combinar-se amb una valoració mèdica o psiquiàtrica. La indicació i el seguiment de qualsevol medicació correspon sempre a un professional sanitari autoritzat.

Quan és recomanable consultar un psicòleg?

És recomanable demanar ajuda psicològica quan les crisis es repeteixen, vius pendent de quan tornarà a passar o has començat a evitar llocs i activitats que abans formaven part de la teva vida.

També és convenient consultar quan l’ansietat interfereix en la feina, els estudis, el descans o les relacions, quan necessites que algú t’acompanyi per sentir-te segura o quan les estratègies que utilitzes ja no són suficients.

No és necessari esperar que els símptomes siguin molt greus. Tampoc cal disposar d’un diagnòstic previ per iniciar una consulta psicològica.

Tractament de les crisis d’ansietat a Manresa

Al Centre Àgora XXI de Manresa atenem persones que experimenten ansietat, atacs de pànic, por que les crisis es repeteixin o evitació de situacions que abans formaven part de la seva vida.

La primera visita és un espai d’acollida i valoració. Durant aquesta sessió escoltem què t’està passant, quan van començar els símptomes, com afecten el teu dia a dia i quins factors hi poden estar relacionats.

No és necessari arribar amb un diagnòstic ni tenir clar exactament què et passa. La primera entrevista serveix per comprendre la situació i valorar quin tipus d’acompanyament pot ser més adequat.

La teràpia es pot realitzar de manera presencial a Manresa o en línia, segons les necessitats de cada persona.

Preguntes freqüents sobre les crisis d’ansietat

Quins símptomes té una crisi d’ansietat?

Una crisi d’ansietat pot provocar palpitacions, dificultat per respirar, opressió al pit, mareig, suor, tremolors, nàusees, formigueig i tensió muscular. També poden aparèixer por de perdre el control, sensació d’irrealitat, necessitat d’escapar o por que passi alguna cosa greu.

Com que alguns d’aquests símptomes poden tenir altres causes, és important demanar valoració mèdica quan és el primer episodi o els símptomes són diferents dels habituals.

Com es pot calmar una crisi d’ansietat?

Pot ajudar buscar un lloc segur, respirar lentament sense forçar, recordar que la intensitat disminuirà i orientar l’atenció cap a elements concrets de l’entorn.

L’objectiu no és eliminar immediatament totes les sensacions, sinó evitar que la por i la hipervigilància continuïn augmentant l’activació.

Quant dura un atac d’ansietat?

La fase més intensa d’un atac de pànic acostuma a durar entre 5 i 20 minuts, encara que alguns episodis poden durar més. Després poden persistir cansament, tensió o preocupació durant una estona.

Es pot morir d’un atac d’ansietat?

Un atac de pànic, per si mateix, no acostuma a posar en perill la vida. No obstant això, els seus símptomes es poden assemblar als d’altres problemes mèdics.

Si hi ha dolor toràcic persistent, desmai, dificultat respiratòria greu o símptomes nous, cal demanar atenció mèdica urgent.

Et poden ingressar per un atac d’ansietat?

La majoria dels atacs de pànic es gestionen sense ingrés hospitalari. L’ingrés o l’observació poden ser necessaris quan cal descartar una causa mèdica, existeix risc d’autolesió, els símptomes són especialment greus o hi ha altres condicions que requereixen supervisió.

Què puc fer si tinc una crisi d’ansietat a la feina?

Busca un espai segur i tranquil, seu si ho necessites, respira lentament i comunica a una persona de confiança que no et trobes bé.

Quan l’episodi hagi disminuït, evita prendre decisions importants de manera immediata. Si les crisis es repeteixen a la feina, és recomanable explorar els factors que hi poden estar influint i buscar suport professional.

Què puc fer davant d’una crisi d’ansietat nocturna?

Incorpora’t lentament, utilitza una llum suau per orientar-te, respira sense forçar i centra l’atenció en elements concrets de l’habitació.

Si els episodis nocturns són freqüents, cal valorar els nivells d’estrès, la qualitat del son, el consum de cafeïna o alcohol i les possibles causes mèdiques.

Una crisi d’ansietat significa que tinc un trastorn de pànic?

No. Una persona pot experimentar un atac de pànic puntual sense desenvolupar un trastorn.

El trastorn de pànic implica atacs recurrents i inesperats, acompanyats d’una preocupació persistent o de canvis de conducta relacionats amb la por que es repeteixin.

Aquest contingut té una finalitat informativa i no substitueix una valoració mèdica o psicològica individual.